Psicoteràpia antirracista, feminista i creativa de base constructivista i sistèmica a Barcelona.

El procés de teràpia és un procés d’exploració, reconeixement i presa de decisions.

Revisant el passat, el present i la perspectiva de futur, anem desgranant la visió que té la persona sobre la seva pròpia vida, el sentit que li dona, d’on ve i cap a on va.

A mi m’agrada imaginar-ho com un mapa de coordenades. Hi ha uns valors que defineixen la seva vida. Quins son? Quin lloc es dona a sí mateixa dins d’aquests? Cap a on es mou? A què s’apropa i de què s’allunya?

Les eines que faig servir per a explorar aquesta narrativa existencial, particular de cada persona, és la Teoria dels Constructes Personals de George A. Kelly (1955) mitjançant, entre altres, la tècnica de la reixeta.

I per a veure com es mou la persona dins del seu món i entre les seves relacions, també em recolzo en les bases de la psicoteràpia sistèmica i en la Teoria del Desenvolupament Moral de Manel Villegas (2000 i 2001). Aquesta última, entén que les patologies psicològiques son patologies de la llibertat, entesa com a la capacitat d’escollir, decidir i actuar de manera autónoma, que es desenvolupa i estructura en relació a les interaccions amb el món (Villegas, 1995, 1997, 2000, 2004).

En definitiva, aquestes eines permeten que la persona es faci autora de la narrativa de la seva pròpia història de vida. Fent un procés d’emancipació de les opinions externes, de la mirada i el judici de l’altre Així, per a re-apropiar-nos del senit de la nostra vida, cal que ens donem permís per a definir la nostra realitat amb els nostres propis termes.

Com a bon exemple de que les paraules contribueixen a conformar la nostra realitat, aquesta última, “denigrar” és d’origen etimològic de discriminació racial. De-nigr-ar significa tacar de negre l’honor d’una persona. Així, per a re-apropiar-nos del senit de la nostra vida, cal que ens donem permís per a definir la nostra realitat amb els nostres propis termes.