Una dona reprèn les sessions a mitjans d’octubre, acabat l’estiu i entrada la tardor. Comenta
que sempre ha viscut malament aquest canvi d’estació.
Per a ella l’estiu sempre ha significat llibertat i en quant a la tardor, expresa el següent:
Mes que tornar a la feina (que no és tant horrible) és que passen les coses més
horribles de l’any i és quan tinc menys forces per gestionar-ho. La majoria de les
meves ruptures, la separació dels meus pares, tornar a la uni, tornar de un viatge
increible i treballar també, però no és lo pitjor ni molt menys. En el cas d’aquest inici
de tardor ha estat perdre la casa, perdre’m jo, que se m’espatllés el cotxe… lo
contrari de ser lliure en pau.

Això es veu accentuat pel fet que treballa d’abril a setembre a una feina molt intensa i
demandant que li dificulta tenir moments per a ella mateixa. Així, els seus cicles anuals es
divideixen entre la la llibertat i la feina, la calor i el fred, el sol i la foscor, el gaudi i la
responsabilitat. Ara que acaba l’estiu i la tardor i l’hivern s’apropen, el seu estat d’ànim
empitjora.

Alhora, comenta que aquest estiu, tot i sentir-se lliure, sense responsabilitats i havent pogut
estar hores al sol, no li ha resultat del tot plaent. Ha estat més aviat agredolç. Sent una
mena de ressaca, s’ha quedat amb una sensació de buidor i desconnexió de sí mateixa.
Li proposo fer un dibuix per a saber quina és la imatge que té de la tardor i l’estiu.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, veiem: l’estiu maco, l’estiu lleig, la tardor lletja i la tardor
maca. Els descriu de la següent manera:

Tardor maca: fons color albercoc, ella ocupa el centre com un cercle de llum blanca i
blava (la part clara que apareixia a l’estiu lleig). Aquest cercle té el nucli de color
magenta i está rodejat de petits cercles del mateix color.
Comenta que la paraula harmonia és la que millor representa aquesta part del
dibuix. Aquí la tardor és vista com a una oportunitat per a posar-se a sí mateixa al
centre de les seves prioritats i que aquells petits cercles son les coses que es van
posant en ordre a la seva vida, al seu voltant. La paraula ordre implica estructura i
límits. Així, veiem que resulta una imatge anàloga a la de l’estiu maco on el plaer era
al centre, en comptes de ser-hi el seu benestar.
A través del dibuix i a mesura que el feia, la polarització entre l’estiu (a allò desitjable) i la
tardor (allò que rebutja) es va relativitzant. En altres termes, comença a veure que
l’absència de límits a l’estiu pot resultar perillosa per les seves conseqüències a llarg plaç.
En canvi, allò que rebutjava en un principi, l’época de límits, responsabilitats i menys
excessos, pot acabar sent vista com a una oportunitat per a reconnectar amb les seves
pròpies necessitats, per a cuidar-se. L’oportunitat de viure un dia a dia sense grans pics
d’eufòria ni grans davallades anímiques, però amb una sensació de plenitud, sentit vital i
benestar.

Estiu bonic: cel blau, el sol gran n’ocupa el centre i estels, al seu voltant, representen
la nit i els excessos.
Aquí observem com no hi ha límit entre la nit i el dia, están fussionats. Ens recorda al
sentiment de llibertat i absència de responsabilitats del que parlava.

Estiu lleig: fons negre. Es veu a sí mateixa dividida en dos, separada per una línia
vermella. Una part, a la cantonada superior dreta, com un fil taronja recargolat,
perduda, i l’altra, a la cantonada inferior esquerra (contraposada) hi és ella com un
raig de llum blanca i blava.
Sembla ser que hi ha una part perduda, girant sobre sí mateixa sense una direcció
clara, a la foscor (fil taronja) i per una altra banda una part il.luminada, clara (raig de
llum). Comenta que l’estiu no li permet trobar-se amb ella mateixa, es queda amb
una sensació d’addicció a allò que té a veure amb l’excés i el plaer, que l’allunya de
sentir-se contenta i plena.

Tardor lletja: cantó esquerra on el fons és de tonalitats torrades, hi ha unes punxes
vermelles i negres que representen la ressaca, la buidor i el dolor després de l’estiu,
de tots aquests estímuls plaents que s’acaben. Al cantó dret, l’espai està buit,
només hi ha un fons en gradient que va del verd, al blau i al lila.
Comenta que les punxes cada cop fan menys mal, que segons avança la tardor,
cada cop se sent més a prop d’una part més clara.