Davant la desesperació de l’autor, que es veu sobrepassat pel seu patiment i se sent sense forces ni eines per a conectar amb el sentit de la seva existència, es pregunta què diria Déu davant les seves idees de mort i el menyspreu que sent cap a sí mateix, en gran mesura per l’homofobia i racisme interioritzats. Li proposo plantejar el diàleg en paper, amb l’objectiu de fer un treball d’introspecció i autoconeixement en recerca de les respostes que ell necessita. L’Erick alterna les seves preguntes amb el que imagina que li diria Déu si li pogués parlar.
Erick – Per què em vas crear així? Diferent als altres? Per què em sento tan ple de Rabia i enveja?
Em llevo miro al mirall i m’incomoda la meva presència. No em sento útil.
Déu diu – Ets la meva imatge i semblança. En cadascún de vosaltres, éssers humans, tot i que sou iguals a mi, teniu una mica d’essència pròpia. Dígali lliure albir o com vulguis, jo li dic Amor infinit. Aquesta part vostra que us fa seguir resistint, seguir creant, pero sobre tot seguir creient sense perdre l’Esperança de que alguna cosa canviarà…
Sota els teus peus tens el malvat, l’únic que li preocupa és allunyar-te de mi, fa de vosaltres un instrument per a guanyar poder, la seva ambició no té límits i, quan les emocions us inunden el cos, ell apareix per a cegar-vos els ulls i és just en aquell moment on has de pensar en mi. Recorda. Jo soc llum. Jo soc pau.
Erick – Però de què em serveix el lliure albir si No sé ni tan sols qué fer amb ell… No sé cap a on miro, No sé cap a on vaig, No sé Ni qué fer, simplenet Existeixo, per a qué estic aqui? Qué he de fer? Qué es això que em diferència però que a la vegada em fa sentir tan sol. Digues qué?
Però si la seva veu (la del malvat) és tan altra que No puc escoltar la teva Ni tan sols la meva… Com ho faig per fer-lo callar? I si en el que diu te raó? A més, a vegades encerta. Com puc jo, un simple ésser insignificant, combatre aquests fets o aquestes Paraules?
Déu diu – Fill meu, et serveix (el lliure albir) per a molt més del que podries imaginar; No tot passa per haver de saber-ho tot en un obrir i tancar d’ulls. Recorda que t’espera i t'»aguarda» la vida eterna per a obtenir les teves tan ansiades respostes… Simplement No defalleixis, segueix fent allò que el teu cor sent correcte i que, si mires enrere, només sigui per a agafar novament impuls perquè més endavant hi seré jo, el teu Déu, esperant-te amb els braços oberts.
En aquells moments de disturbis on escoltar-te, escoltar-me et costi més, simplement tanca els ulls i vine a buscar-me al nostre banc de la prada, allà el malvat No hi podrà arribar.
