EN AQUESTA PÀGINA EM POSO DE DEURES ESCRIURE SOBRE LA INTIMITAT.
Aquests dies pensant he arribat a una conclusió trista pero alliberadora i és que no conec (o crec) que no conec el concepte “INTIMITAT”. Amb tot això que he estat focalitzada aquests dies i gràcies a voluntàriament deixar de posar el focus a l’exterior i dedicar tanta energia en ser aprovada, validada i centrar-me en mi, han anat desapareixent algunes necessitats com ara publicar a les xarxes socials tot el que faig o donar informació als meus “amics” del que faig com estic a cada moment de la meva vida. I poso “amics” perquè no és només als meus amics propers que segueixen estant i n’estic molt agraïda, és als nois que volia agradar, a les persones de les que d’alguna manera buscava atenció, aprovació… i han aparegut necessitats noves que no sé perquè però em fan sentir millor ara, com per exemple guardar-me les coses per mi, dedicar més temps a fer esport, caminar, fer yoga, cuidar les meves relacions, i de cop ja no em ve tant de gust veure què fan o què opinen els meus coneguts pero que profunditzar molt més amb mi (aquí és on venen algunes reflexions sobre l’intimitat) i també profunditzar i estar present amb les relacions que vull cuidar. Punt i a part.
Tinc la sensació de que de petita no se m’ha ensenyat ni permès l’intimitat i no la conec. Mai he tingut una habitació per a mi sola, i no només he compartit hab. amb la meva germana, he compartit amb tota la gent que passava per casa, que ha estat sempre molta. A casa sempre amb el nom de la “COMUNICACIÓ” no hem pogut tenir secrets, estaven mal vistos i la mama mai ha pogut viure sabent que no sabia algo. Potser, i només potser, és per això que no he estat mai capaç de tocar-me, no sé si és aquest el motiu però no és una possibles resposta a això que fa tant temps que em pregunto perquè i no aconsegueixo esbrinar, pero li trobo sentit. Sento també que no soc capaç de guardar secrets sobretot propis i que tot ho he anat explicant sempre, això em fa sentir que no sé respectar tampoc l’intimitat perquè no l’entenc o no la conec. A vegades em pregunto quina cosa no he dit mai a ningú o m’he donat el plaer de reservar-me només per a mi i no n’hi ha ABSOLUTAMENT CAP que jo pugui reconèixer conscientment. Mai he pogut/volgut tancar la porta de la meva habitació. Em molesta molt que la gent es guardi coses sobre ella mateixa, secrets, no sé, em fa pensar que té a veure amb el control de cara als altres però amb mi mateixa perquè? Tampoc sé si els secrets o la intimitat tenen alguna cosa a veure. [busco def.] Bé no sé, per ara vull cultivar la meva propia intimitat i per mi és super significant que directament hagi desaparegut la necessitat de publicar-ho tot, que portava tantissims anys fent i ja no em ve de gust. Raro que fos de la nit al dia… I ara m’adono que amb mi mateixa també té a veure amb el control, el control del relat que explico als demés. Planto una llavor que es diu: EM VULL DESFER D’AIXÒ JA. I em comprometo a regar-la amb constància.