El relat d’un viatge en bici. La premisa: descriure un fet quotidià, amb el romanticisme, passió i intensistat amb els que l’autor havia escrit altres moments vitals relacionats amb conductes de risc. Les objectius: (1) promoure el contacte emocional amb el dia a dia sense haver de recórrer a aquestes conductes per a trobar estimulació i intensistat, posant el focus en accions quotidianes que contribueixen al seu benestar i la seva autoestima; i (2) reconectar amb l’escriptura com a vía d’expansió i activitat d’interès personal edificant.
La banda sonora d’aquest viatge és la cançó Heroin de The Velvet Underground, la portada de la qual il·lustra aquesta entrada.
Poques cançons acompanyen tan bé un viatge fred en bici com Heroin, de The Velvet Underground. Al principi, el seu ritme lent acompanya un assossegat esforç per a fer moure el vehicle. Costa uns metres agafar una mica de velocitat, doncs els músculs es presenten contrets i la freda pluja, com agulles, punxa i atravessa les meves cames. Poc a poc, el trontoll es converteix en un ritme acompassat, agafo energia i començo a fluir amb l’atrafegat trànsit de la ciutat. Heroin comença a fluir també a les meves oïdes i la meva sang bombeja enérgica, intentant escalfar la resta del meu cos. Finalment, un o dos carrers més avall, la música s’ha convertit en el caos del dia. El trànsit, els vianants, la maleïda pluja incessant, tot es mescla a les meves oïdes, tot es converteix en una sinfonia imperfecta que retruny a totes les cantonades de la vida i substitueix el patiment de l’arrencada del dia amb una font de calidesa que emet tot el meu cos i que deixa als meus músculs fluir com si d’un dia d’estiu es tractés.
